La transhumància al Lluçanès: dels inicis a l’actualitat

Els origens de la transhumància al Lluçanès, com en la majoria de territoris, són incerts. El primer cop que apareix una referència d’aquesta activitat on podem dir que la comarca era territori de pas de ramats, és al segle XI en uns documents del monestir de Poblet (Conca del Barberà). Ara bé, segurament, aquesta activitat va començar molt abans i va convertir el Lluçanès en una zona intermèdia ideal per a la pastura dels ramats, que pujaven des de les planes i el litoral fins a la muntanya.

A l’Edat Mitjana, els camins ramaders del Lluçanès van ser instituïts per reials concessions de drets de pas amb l’objectiu que hi poguessin passar el bestiar transhumant.

El pas dels ramats per aquesta zona va propiciar, primer, la construcció d’ermites, cosa que, posteriorment, va donar lloc a la creació de poblacions com Santa Eulàlia de Puig-oriol, que va néixer el segle XVIII entorn del Camí ramader de la marina, que unia el Penedès-Garraf amb la Cerdanya.

Així doncs, el Lluçanès va experimentar un creixement i desenvolupament entorn de la transhumància, que va propiciar l’impuls d’altres activitats econòmiques vinculades a aquesta com és el negoci de la llana, de cabdal importància pel territori abans de l’arribada de la Revolució Industrial.

Més enllà d’això, el pas dels pastors amb el seu bestiar també va ser clau pel sorgiment del patrimoni cultural immaterial de la comarca, com són l’aparició de festes i devocions i la creació de cançons.

Moltes de les fires i mercats actuals tenen el seu origen en la transhumància. Aquestes s’organitzaven al peu dels camins ramaders per celebrar la pujada i la baixada del bestiar.

Eren moments de bullici a la zona, en els quals s’efectuaven les principals operacions de compra i venda d’animals, de contractació de pastura, pastors o d’altres negocis vinculats a la ramaderia. En són exemple la fira de l’Hostal del Vilar a Sant Agustí de Lluçanès, la de Santa Llúcia a Prats de Lluçanès i la Fira de la Transhumància a Santa Creu de Jutglar.