La transhumància als nostres dies

EL passat dia 25 d’agost de 2026 el CERT vam ser presents a la jornada que l’Associació Camí Ramader de Marina, la Communauté de Communes Pyrénées Catalanes i l’Ajuntament de Bolquera l’ajuntament de Bolquera (Alta Cerdanya) van organitzar per tal de compartir i debatre sobre la importància de divulgar i protegir el pastoreig i els camins en els pobles, on antigament la ramaderia ja tenia un paper molt important, sobretot per a la prevenció de futurs incendis. La sessió va comptar amb la intervenció de la ministra francesa de medi ambient, representant polític de la regió, l’alcalde de Bolquera, l’alcalde de Sansa, l’expert en els camins de Transhumància com a Itineraris Culturals europeus Felipe Monzón de la universitat de La Laguna de les Illes Canàries. Es va donar a conèixer el Camí Ramader de Marina com a Itinerari Cultural Europeu davant d’una sala amb molts assistents interessats els quals es van mostrar participatius en el debat. En acabar es va donar a conèixer el mapa 0 de CRM per part de Josep Astort i Joan Rovira.
La presència del ramat de Camins de Vida de Dani Giraldo ha estat clau per a la visualització de la importància de fer reviure els camins que ens uneixen.

El dia 28 d’agost del 2026 el CERT també vam ser presents a l’activitat amb pastors de la zona que va tenir lloc a Sansa (Conflent). Va ser una jornada molt interessant d’intercanvi i debat per tal de parlar sobre un protocol europeu que protegeixi les vies de transhumància. Un protocol que des de VIAE (Valuable Itineraries Across Europe) impulsa la iniciativa internacional enfocada en la protecció i valoració de les rutes pastorals com a patrimoni viu, liderada per entitats com la Universitat de Lleida i la de New Castle.

GRÀCIES a l’associació CRM i a l’associació Manou, pel ramat i els pastors per la seva tasca incansable, per Camins de Vida i per tota la xarxa de persones que s’aconsegueix reunir!

Fotos cedides de Camí Ramader de Marina(CRM)

Dins del marc de l’exposició «Abans miràvem la lluna per tot», dissabte 23 de maig a les 19:15,presentació del llibre «Els camins de la transhumància – 20 itineraris amb històries i costums» al Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància de Lluçà (CERT) a Sta. Eulàlia de Puig-oriol.

Meteorologia popular en l’àmbit del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici durant els segles XIX i XX. Exposició promoguda per Ecomuseu de les Valls d’Àneu i Parc Nacional.

Inauguració de l’exposició al CERT de Sta. Eulàlia de Puig-oriol el dia 11 d’abril de 2026 dins dels actes VIAE Workshop International: Itineraris pastorals a l’Europa del segle XXI que tindrà lloc a la Universitat de Lleida els dies 9, 10 d’abril.

Pastoral itineraries in 21st century Europe. From 9 to 11 April 2026. Lleida and Sta. Eulalia de Puig-oriol.

La transhumància és el fenomen del desplaçament dels ramats a la recerca de zones de pastura a la muntanya a l’estiu i a les terres baixes de la marina a l’hivern. Això ha provocat l’aparició de diferents camins ramaders amb una extensió de 20.000 km a Catalunya.

Una de les rutes que travessen el Lluçanès és el Camí ramader de la marina, que uneix el Penedès amb la Cerdanya. El Lluçanès es troba en una regió intermèdia ideal per aturar-se a descansar i alimentar el bestiar i una bona mostra d’això és el nom de la seva capital, Prats de Lluçanès, que es deu al fet que era una zona amb grans prats de pastura.

Al llarg de la història, aquesta activitat ha estat transcendental pel creixement econòmic de la comarca, que en un inici va girar entorn de la indústria de la llana amb figures com la dels paraires, les filadores o les teixidores. Ara bé, amb l’aparició de la Revolució Industrial i el cotó, l’activitat tèxtil es va desplaçar a les colònies del Llobregat i el Ter situades, principalment, a Osona, el Bages i el Berguedà.

Malgrat el pas del temps, la transhumància encara és present al Lluçanès. L’any 2022, cinc pastors, tres amb ramats d’ovelles i dos de vaques, van creuar la comarca. L’any 2023 un ramat de cabres va passar-hi fent el recorregut del Camí ramader de Marina coincidint amb la inauguració del CERT.

Els camins ramaders fomenten la biodiversitat, la pastura dels ramats propicia que hi pugui haver un control dels sotaboscos i, per tant, redueix els riscos d’incendis. A més, el pas dels animals també produeix adob pel sòl dels boscos.

Per altra part l’ús dels camins ramaders i el coneixement de la transhumància per part del públic és un revulsiu pel sector turístic del Lluçanès i propicia que els productes de la zona siguin més visibles i impulsa un comerç proper de qualitat. Així doncs, els valors ecològic, paisatgístic, cultural, econòmic i històric dels camins ramaders i del pas dels ramats contribueix clarament al progrés sostenible del territori.

Junt a l’Associació Camí Ramader de Marina, el CERT participa activament per tal de recolzar aquesta iniciativa.

Enguany amb la novetat d’iniciar el recorregut al monestir de Poblet i per primer any organitzant activitats transfrontereres.

Està previst que enguany el ramat farà parada a Sta. Eulàlia de Puig-oriol el dia 20 de setembre. Estan previstes activitats relacionades organitzades pel CERT.